Gaudir aprenent - Divertirse aprendiendo

Sistema Educativo

2011-11-06T07:49:00.000+01:00

El guerrero pacífico

2011-10-15T20:42:00.000+02:00

Us recomano aquesta pel·lícula, està basada en fets reals i és tota una lliçó.

Paradigma del Sistema Educativo - Ken Robinson

2011-10-07T08:44:00.000+02:00

Portal de creación e investigación multimedia

2011-10-01T18:31:00.000+02:00

Genmagic. Página web educativa muy interesante, en castellano y catalán, desde infantil hasta bachillerato.

http://www.genmagic.net/educa/

El Circo de la Mariposa

2011-05-30T08:19:00.000+02:00

Discurso de Nelson Mandela como Presidente electo de Sudáfrica (1994)

2010-11-07T20:11:00.002+01:00

Nuestro miedo más profundo no es que seamos inadecuados.
Nuestro miedo más profundo es que somos
inconmensurablemente poderosos.
Lo que nos asusta es nuestra luz, no nuestra oscuridad.

Nos preguntamos: ¿quién soy yo para ser brillante,
encantador, talentoso y fabuloso?
En realidad, ¿quién eres para no serlo?

Eres una criatura de Dios.
Jugar a ser insignificante no le sirve al mundo.
No hay nada inspirador en encogerse para que los demàs
no se sientan inseguros a tu alrededor.
Hemos nacido para dejar de manifiesto
la gloria de Dios que hay dentro de nosotros.
Que no està sòlo en algunos, sino en cada uno de nosotros.

Y, al dejar que nuestra propia luz brille,
inconscientemente, les damos permiso a otros
para que hagan lo mismo.

Al liberarnos de nuestro propio miedo,
nuestra presencia, automáticamente,
libera a otros.

Extraido del blog de Silvia Urite

El Número de Oro; Phi; la Divina Proporción

2010-09-28T09:54:00.000+02:00

¿POR QUÉ LA ESCUELA NO EDUCA? Discurso de John Taylor Gatto, Maestro del Año en Nueva York durante 3 años.

2010-08-21T21:59:00.000+02:00

Dos instituciones controlan a día de hoy la vida de nuestros hijos:
la televisión y la escuela, por este orden. Ambos reducen el mundo
real de sabiduría, fortaleza, templanza y justicia hacia
una abstracción sin final y sin frenos.

Las escuelas están diseñadas para producir, a través de
la aplicación de fórmulas, seres humanos estandarizados
cuyo comportamiento pueda ser predecible y controlado.

Es absurdo y anti-vital moverte de aula en aula al sonido
de una sirena durante todos los días de tu infancia natural
en una institución que no te permite ninguna privacidad y
que incluso te la quita en el santuario de tu propia
casa pidiéndote que hagas tus “deberes”.

Necesitamos volver a pensar en las premisas fundamentales
de la escolarización y decidir qué es lo que queremos
que los niños aprendan y por qué.

Tenemos que devolver a los niños tiempo libre desde ya mismo
porque esa es la clave para el auto-aprendizaje,
y debemos re-introducirles en el mundo real tan rápido
como sea posible para que el tiempo libre pueda
ser gastado en algo más que abstracciones.
John Taylor Gatto

Continuar leyendo en El Blog Alternativo: http://www.elblogalternativo.com/2009/08/21/por-que-la-escuela-no-educa-discurso-de-john-taylor-gatto-maetsro-del-ano-en-nueva-york-durante-3-anos/#ixzz0xGwghZNg

Música sefardí de unos amigos.

2010-06-02T08:54:00.000+02:00

Abrazos

2010-05-30T08:53:00.000+02:00

He encontrado este vídeo en el blog "La danza de la vida"

Educados con amor. Shinichi Suzuki.

2010-05-17T08:59:00.000+02:00

Os recomiendo este libro por la gran calidad humana de su autor Shinichi Suzuki "Si las naciones cooperan para formar buenos niños, quizás no habría ninguna guerra".

El pato Donald y la proporción áurea

2010-05-14T22:33:00.002+02:00

La mente supraconsciente

2010-04-18T09:33:00.005+02:00

La creatividad y la mente supraconsciente, 4 vídeos muy interesantes de como crear nuestra realidad.

Pintará los soles de su camino

2010-04-09T11:41:00.006+02:00

Encontré este libro en internet y simplemente me encantó, desde aquí muchas gracias a su autora.

“Pintará los soles de su camino” es un libro enriquecedor donde se nos anima a recuperar esa mágica vitalidad mostrada desde niños, aún cuando desde esos primeros años nos vayan recortando las alas y sobretodo nos ayuda a cuidar de nuestros hijos.

El libro puede ser descargado de internet gratuitamente.

Lo podéis encontrar aquí.

Geometría sagrada. La naturaleza vista a través de los números.

2010-03-31T11:43:00.002+02:00

Nature by Numbers from Cristóbal Vila on Vimeo.

Miau Miau Miau (G. A. Rossini)

2010-02-01T20:45:00.004+01:00

Una divertida i magnífica interpretació del Duetto di due gatti (G. A. Rossini).

Gripe A

2009-10-12T14:17:00.005+02:00

Creo que este tema es lo suficientemente importante como para incluirlo en el blog.

Os enlazo un vídeo de la Dra. Teresa Forcadas, doctora en ciencia de la salud y monja benedictina del convento de Sant Benet en Montserrat.

Y aquí otro enlace

Adjunto una copia en catalán.

UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA EN RELACIÓ A LA GRIP NOVA
16 setembre 2009
Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública

1. DADES CIENTÍFIQUES

els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EEUU) el dia 17 d’abril de 2009 1

la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l’epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus A/H1N1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any 2; l’únic que és nou és la soca S-OIV 3 4

un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova 5

des que va començar fins al 15 de setembre ‘09, han mort d’aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món 6; cal tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip 7

tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut – entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d’ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l’associació de col·legis de metges de l’Estat Espanyol) – , les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l’hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i de complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any 8

2. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR

a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica nordamericana Baxter va distribuir a 16 laboratoris d’Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 Kg de material per preparar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s’havien d’administrar a la població d’aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d’aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l’empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en què consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s’hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara seria una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que té un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus dels de la grip de cada any) 9

el 29 d’abril de 2009, quan feia només 12 dies que s’havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, va declarar que el nivell d’alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar a tots els governs dels estats membres de l’OMS que activessin plans d’emergència i d’alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus A/H1N1 S-OIV 10; ¿com ho va poder declarar si d’acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i a més no és un virus nou i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè al mes de maig, l’OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans de maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requeriment – que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen – va ser eliminat de la definició al maig de 2009 11; això és el que va permetre que el 26 d’abril els EEUU es declararessin en ‘estat d’emergència sanitària nacional’ quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d’elles no havia mort 12

3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE ‘PANDÈMIA’

en el context d’una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt dels ciutadans 13

què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s’hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s’arribés a decretar l’obligatorietat, aleshores l’estat té l’obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l’estat de Massachussetts la multa proposada per a aquest cas podria arribar als 1.000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis 14)

davant d’això, hi ha qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc no n’hi ha per tant

cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent de la de cada any: la primera novetat és que la majoria dels laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l’OMS recomana també que no es deixi d’administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l’OMS s’exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú no sap quins efectes pot tenir perquè no s’ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s’afegeixen a la vacuna per tal d’estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant anomenat AS03 (una combinació d’esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui malalties autoimmunitàries greus al cap d’un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré) 15; i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EEUU ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat pels possibles efectes secundaris de la vacuna 16.
UNA REFLEXIÓ

Si l’enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s’hauria produït efectivament la pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manca de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau d’irresponsabilitat demostrat per l’OMS, pels governs i per les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d’alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d’euros obtinguts de l’erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pandèmia inexistent, mentre no hi ha prou diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EEUU) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.

Mentre no s’aclareixin aquests fets, el risc que es puguin distribuir vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas no s’han d’infravalorar.

En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d’una vacuna contaminada ni córrer el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.

En cas que la grip s’agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs – entre ells la directora general de l’OMS –, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes més persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s’està preparant ara no serviria de res i, tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.

UNA PROPOSTA

La meva proposta és clara:

- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja proposen moltes persones de seny al nostre país

- faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.

La tardor

2009-10-07T15:25:00.007+02:00

Amb la gran petita de la casa estem treballant amb aquests recursos:

Fruits de tardor
Per jugar a buscar bolets
La castanyada i molt més sobre la tardor

I aquí us deixo un video que no té rés a veure amb la tardor però ens ha agradat molt, ho em trobat al blog EL PLAT VOLADOR

JILLE 2009 (Jornada Internacional per la Llibertat d'Educació)

2009-09-06T22:33:00.005+02:00

LA HISTORIA DEL BAMBÚ CHINO O LA IMPORTANCIA DE PERSEVERAR

2009-05-15T08:24:00.007+02:00

Después de plantar la semilla de esta increíble gramínea, no se ve nada durante cinco años, excepto un lento desarrollo de un diminuto brote a partir del bulbo. Durante cinco años, todo el crecimiento es subterráneo, invisible a simple vista, pero una maciza y fibrosa estructura de raíz que se extiende vertical y horizontalmente por la tierra está siendo construida.

Entonces, al final del quinto año, el bambú chino crece hasta alcanzar una altura de veinticinco metros.

"Muchas cosas en la vida personal y profesional son iguales al bambú chino. Trabajas, inviertes tiempo, esfuerzo, haces todo lo que puedes para nutrir tu conocimiento y algunas veces no se ve nada durante semanas, meses o años. Pero si tienes paciencia para continuar trabajando, persistiendo y alimentando, tu quinto año llegará, y con él vendrá un crecimiento y cambios que tu jamás esperabas…El bambú chino nos enseña que no debemos fácilmente desistir de nuestros proyectos y de nuestros sueños…En nuestro trabajo o misión, especialmente, que es un proyecto fabuloso que envuelve cambios de comportamiento, de pensamiento, de cultura y de sensibilización, debemos siempre acordarnos del bambú chino para no desistir fácilmente delante de las dificultades que surgirán. Trata de cultivar siempre dos buenos hábitos en tu vida: la persistencia y la paciencia,¡pues mereces alcanzar todos tus sueños!”

Covey, “Más cuentos con Alma"

Extraido del blog pensamiento consciente

La educación de nuestros hijos también es un trabajo a largo plazo, hay que plantar la semilla y tener persistencia y paciencia...

Una ampolla al mar de Gaza

2009-01-11T09:03:00.005+01:00

Aquest Nadal ens han dut molts llibres, un d'ells ha estat "Una ampolla al mar de Gaza", és un llibre recomanat per a nois i noies a partir de 14 anys, i ajuda a entendere el horrible conflicte actual i les seves conseqüencies en la població, aquesta és la sinopsi:

A Jerusalem, l'horror dels atemptats s'ha convertit en una rutina. Però la Tal, una noia israeliana de disset anys, no s'acostuma a tanta violència. Per tal de superar l'odi creu que ha de conèixer l'altra cara del conflicte, i aconsegueix posar-se en contacte amb en Naïm, un palestí de vint anys, per mitjà del correu electrònic. De primer el noi és molt eixut, però a poc a poc els dos joves superen els recels i sorgeix entre ells una amistat de debò.

También se puede encontrar el libro en castellano UNA BOTELLA AL MAR DE GAZA

La Maternidad y el encuentro con la propia sombra

2008-12-02T06:58:00.003+01:00

Os presento un libro que para mí es muy revelador, se llama "La maternidad y el encuentro con la propia sombra" la autora es Laura Gutman, lo recomiendo a todas las madres, os trancribo la contraportada:
"Hay un ejército de madres desesperadas. Yo no propongo ningún modelo, ninguna receta, ningún método. Al contrario, propongo la búsqueda genuina, empezando por la propia historia, sobre todo por los aspectos que no recordamos, que nos duelen, que hemos relegado a la sombra. Sólo dentro de un recorrrido de búsqueda interior podremos comprendernos, tomar decisiones más conscientes y ser un poco más libres." (Laura Gutman)
Este es un libro escrito para mujeres, una invitación a hacer un alto en el camino para relexionar sobre el papel de madre, con sus luces y sombras emergiendo en forma de volcanes emocionales.
Muchos aspectos ocultos de la psique femenina se desvelan con la presencia de los hijos. Si estás dispuesta a vivirlo y encuentras ayuda y sostén para enfrentarte a ello, pueden ser momentos de revelación y de experiencias místicas. También es la oportunidad para cuestionar las ideas preconcebidas y los prejuicios que existen sobre la maternidad, la crianza de los niños, la educación y las formas de crear vínculos con los hijos.
Este libro habla de manera sincera sobre temas que hasta ahora parecían indefinibles: los estados alterados de conciencia en los meses posteriores al parto, los campos emocionales que desarrollamos al relacionarnos con el bebé, la locura permanente de no reconocerse a una misma... Su objetivo es crear un espacio sincero de encuentro entre mujeres y facilitar el intercambio, la comunicación y la solidaridad.

Cap de setmana musical

2008-12-01T18:24:00.006+01:00

Aquest cap de setmana ha estat musical, novament, dissabte varem anar de concert, la llar d’infants Barrufets, on la Sònia i l’Oriol hi havien anat de petits, feien el seu 25è aniversari i els hi van demanar la seva participació amb unes peces de música.
Dintre de la celebració van interpretar una peça junts, “Cançó de bres per a una princesa negra”.Un cop acabades totes les intervencions van amenitzar la resta de la festa tocant com a components de la Big Band de Sant Joan, una banda que va sorgir al febrer del 2008, en un principi només per interpretar en directe les cançons de Correfoc Infantil, dintre de la Festa Major Infantil 2008, però que amb l’iniciativa dels mestres que la van engegar, l’Ajuntament que també hi col•labora i la participació del nois i noies va agafant cos.

El diumenge també concert, aquesta vegada amb la Unió Musical del Bages, de la que la Sònia ja és membre, des d’aquest any i l’Oriol ha participat com alumne de l’escola de Música, hi havien vàries. Es celebrava el tradicional concert de Santa Cecília. Aquí sota hi posem l’article aparegut al diari Regio7.

Quinze escoles de música de les comarques centrals porten mil persones al Nou Congost

El tradicional concert de Santa Cecília s´ha convertit en una de les cites ineludibles per a molta gent de les comarques centrals en les dates prenadalenques. Un miler de persones va anar ahir al concert, marcat per la qualitat musical
JORDI CUMPLIDO / MANRESA Els directors que ahir van dirigir les tres bandes que van participar al concert de Santa Cecília de Manresa, al Nou Congost, van assenyalar la qualitat musical desplegada pels músics, alguns ja formats, i els altres, la majoria, alumnes de les escoles de música de les comarques centrals. La peça final va ser interpretada, entre uns i altres, per uns 200 músics, davant un miler de persones.
La matinal va començar amb un concert de la Big Young Orange Band, una formació amb músics de 10 a 20 anys amb gairebé una dècada de rodatge. La banda va tocar sota la batuta del seu director, Jordi Badia, autor també de la peça final estrenada especialment per al concert d´ahir. Birdland va ser la primera peça, seguida d´A little blues i Watermelon Man. En cadascuna de les peces algun dels músics tocava sol, una bona manera d´exhibir les pròpies virtuts. Les últimes peces van ser Hey, Mambo! i The Chicken. Eren peces amb què els integrants de la banda estan molt familiaritzats i, per això, van sonar molt bé; però és que, a més, «avui han estat especialment bé», va dir el seu director.
La Unió Musical del Bages, dirigida per Joaquim Piqué, va prendre el relleu per interpretar tres peces més amenes i recognoscibles per al gran públic: The Flinstones (Els Picapedra); un fragment de la banda sonora d´El Senyor dels Anells, que van interpretar per primera vegada; i Virginia, del compositor Jacob de Haan, una peça «que vam estrenar a l´Auditori, divertida i que ens agrada molt», va dir Piqué. Ell mateix va dirigir la tercera banda, formada per quinze escoles de música i la Unió Musical del Bages.
Les escoles que van baixar a peu de pista per actuar van ser: Abrera; Berga; Martorell; Navarcles; Mestre Castella, de Navàs; Puig-reig; Escola Pia, de Sabadell; Cal Moliner, de Sallent; Sant Joan; Santpedor; Àtic, de Solsona; Súria; Musicant, de Cardona; Esclat, de Manresa, i el Conservatori Municipal de Manresa.
Junts van interpretar una sola peça, composta per Jordi Badia i estrenada en el mateix concert, formada per tres parts i titulada Jocs. En paraules del mateix autor, l´obra «s´inspira en els jocs que podem veure al pati d´una escola». La primera part és una al•legoria dels jocs contemplatius, i era marcada per un ritme pausat i basat en el diàleg entre instruments. La segona part versa sobre els personatges fantàstics, i la música reflectia aquesta màgia. La tercera part, que va tancar la composició, tractava sobre els jocs d´atrapar-se, i prenia més dinamisme accelerant el ritme. Jordi Badia va mostrar-se molt satisfet de com els alumnes van executar la peça musical: «Joaquim Piqué ha fet una tasca molt bona i per a mi és un plaer que estudiants de música toquin una peça meva». Badia va remarcar també la «bona resposta del públic», que, segons ell, va arrodonir un bon concert.

Article extret del diari Regió 7

Premis Santa Cecilia 2008

2008-11-23T18:41:00.003+01:00

El divendres dia 21 de novembre del 2008 es van celebrar, a Sant Joan de Vilatorrada, i aprofitant la festa de Santa Cecília, l’entrega dels premis de Composicions ( concurs de creació musical escolar) en l’Escola de Música . En aquesta entrega de premis els alumnes músics, toquen les seves composicions treballades durant el curs 2007-2008 davant els mestres, també hi havia el regidor de educació de l’Ajuntament, i com a públic, pares i mares dels alumnes.

En aquesta ocasió, la Sònia , 2º de nivell mitja i l’Oriol que feia 3er de nivell elemental tots dos en els seus nivells van ser triats com a guanyadors per les seves obres “Records” per piano de la Sònia i “Impacient” per dos saxos i bateria composada per l’Oriol. Com a pare de tots dos veig l’esforç que han realitzat en les seves composicions, i el premi que els hi han donat, es un reconeixement al treball que han realitzat durant tot l’any.

Com a públic que érem, tinc que dir que les interpretacions van ser fantàstiques i molt emotives.

Felicitats a tots dos.

Festa a Manresa

2008-10-05T18:38:00.004+02:00

Ahir el grup Nodrir vàrem montar una festeta per celebrar la setmana mundial de la lactància materna. Aquest va ser el manifest del dia:

IX – Setmana Mundial de la Lactància Materna
Cada any, UNICEF, la Aliança Mundial pro Lactància Materna (WABA) y la Organització Mundial de la Salut (OMS) celebren la Setmana Mundial de la Lactància Materna en 120 països.
Aquest any, a més, estem de doble celebració, l’UNICEF ha atorgat a la Federació de Lactància Materna, el premi Nacional a la tasca de voluntariat.
El tema central de la Setmana Mundial, engany, és l’augment de la prestació de recolzament a les mares lactants per explicar d’importància de la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida.
Recents estudis científics han descobert que la educació i el recolzament a les mares amplien considerablement el nombre de mesos en que les mares amamanten als seus fills. L’orientació i el recolzament en grups de lactància propicien augments en la xifra de mares que inicien la lactància materna durant la primera hora després del naixement.
La promoció de la lactància mitjançant grups de recolzament.
Des de l’Associació NODRIR i des de tot el moviment social en favor de la lactància materna, diem:
• Que la lactància materna és un dret de totes les famílies i que, a més, promou la salut de les dones i de les seves filles i fills.

• Que augmentar la durada de la lactància materna té efectes positius per a tota la comunitat, entre els quals destaquem que és una pràctica natural i sostenible, que disminueix la despesa social en ingressos hospitalaris, tractaments mèdics i farmacològics, i que contribueix a reduir l'absentisme laboral.

• Que el suport a les famílies que trien alletar els seus fills i filles passa per una bona informació, una bona atenció sanitària, el respecte social, mesures de conciliació familiar i laboral.

• Demanem que els professionals que treballin en el recolzament de les famílies (metges, psicòlegs, juristes, etc...) rebin informació i formació adequada sobre lactància materna.

• Demanem que en los processos de nul•litat del matrimoni, de divorci o de separació judicial, per ponderar de forma prioritària l’interés dels menors, l’autoritat judicial té que considerar com un factor clau a tenir en compta, dintre del pla de parentalitat, la lactància materna dels fills i filles.

• Demanem que la baixa maternal s’ampliï als sis mesos de durada per ajustar-se als sis mesos de lactància exclusiva que recomana l’OMS.

El suport a les famílies facilita l’èxit de la lactància

Feliç setmana mundial de la lactància materna

La leyenda de Ícaro

2008-10-05T16:15:00.002+02:00

Ícaro se conoce a veces como el inventor del trabajo en madera. Es hijo de Dédalo, genio de la antigüedad que le mostró a Ariadna cómo Teseo podía encontrar el camino en el laberinto de Minos, donde se encontraba el Minotauro (monstruo con cuerpo de toro y cabeza de hombre).

Con esta ayuda, Teseo fue capaz de matar al Minotauro, por lo que el rey Minos y padre del monstruo, muy molesto encerró a Dédalo con su hijo en el laberinto.

Con la intención de huir, Dédalo fabricó unas alas para él y su hijo. Las adhirió con cera a los hombros de Ícaro y luego en los suyos e iniciaron el vuelo que los llevaría a la libertad. El padre había advertido a su joven e imprudente hijo que no volara demasiado alto ni demasiado bajo.

No obstante las advertencias de su padre, Ícaro fascinado por lo maravilloso del vuelo se elevó por lo aires desobedeciendo a Dédalo quien no pudo impedirlo. Además, Ícaro se sintió dueño del mundo y quiso ir más alto todavía. Se acercó demasiado al sol, y el calor que había derritió la cera que sostenía sus alas, por lo que las perdió. El desdichado y temerario joven acabó precipitándose en el mar, donde murió. Por eso, desde entonces ese mar se conoció como El Mar de Icaria.

En otras versiones donde se elimina el elemento fantástico, se nos cuenta como Dédalo había matado a su sobrino Talo, por lo que había tenido que huir de Atenas. Ícaro, igualmente desterrado había ido en busca de su padre, pero naufragó en las aguas de Samos, por lo que el mar recibió un nombre derivado del suyo, igual que en la leyenda original.

También se dice que Ícaro y su padre habían huido de Creta en dos barcos de vela inventados por Dédalo, pero el joven no supo dominar las velas y naufragó o más bien que cuando llegó a la isla de Icaria, se lanzó torpemente hacia tierra y se ahogó.

La leyenda era fuerte e incluso por mucho tiempo se mostraba una supuesta tumba de Ícaro en un cabo del mar Egeo, al igual que se decía que en las islas de Ámbar había dos columnas que Dédalo había levantado una en honor a su hijo y otra en nombre de él mismo. Asimismo, se decía que Dédalo había representado en una escultura el triste destino de su hijo en las puertas el templo de Cumas, dedicado a Apolo.

MAYONESA Y CAFÉ

2008-10-05T10:32:00.001+02:00

Cuando las cosas en la vida Parecen demasiado, Cuando 24 horas al día
No son suficientes...Recuerda el frasco
De mayonesa y el café.

Un profesor delante de su clase de Filosofía sin decir palabra tomo un Frasco grande y vacío de mayonesa y Procedió a llenarlo con pelotas de golf.
Luego le preguntó a sus estudiantes si el Frasco estaba lleno. Los estudiantes
Estuvieron de acuerdo en decir que si.
Así que el profesor tomo una caja llena de Canicas y la vació dentro del frasco de Mayonesa. Las canicas llenaron los espacios Vacíos entre las pelotas de golf.
El profesor volvió a preguntar a los estudiantes si el frasco estaba lleno, ellos volvieron a decir Que si.
Luego...el profesor tomo
Una caja con arena y la vació dentro del frasco. Por supuesto, la arena lleno todos los espacios Vacíos, así que el profesor pregunto nuevamente Si el frasco estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes respondieron Con un 'si' unánime.
El profesor enseguida agrego 2 tazas de café Al contenido del frasco y efectivamente llenó Todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían en esta ocasión. Cuando la risa se apagaba, el profesor dijo:
'QUIERO QUE SE DEN CUENTA QUE ESTE FRASCO REPRESENTA
LA VIDA'.
Las pelotas de golf son las cosas Importantes,
Como la familia, los hijos, la salud, Los amigos, todo lo que te apasiona.
Son cosas, que aún si todo lo demás lo
Perdiéramos y solo éstas quedaran, Nuestras vidas aún estarían llenas.
Las canicas son Las otras cosas
Que importan, como El trabajo, La casa, El auto, etc.
La arena es todo Lo demás,
Las pequeñas Cosas.
'Si ponemos la arena en el
frasco primero, no habría espacio para las canicas ni para las pelotas de golf.
Lo mismo ocurre con la vida'.
Si gastamos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, nunca tendremos lugar para las Cosas realmente importantes

Presta atención a las cosas que son cruciales Para tu felicidad.
Juega con tus hijos,
Tomate tiempo para asistir al doctor,
Ve con tu pareja a cenar,
Practica tu deporte o afición favorita.
Siempre habrá tiempo para limpiar la casa y reparar la llave del agua.
Ocúpate de las pelotas de golf primero, de las cosas que realmente importan.

Establece tus prioridades, el resto es solo arena…
Uno de los estudiantes levantó la mano y pregunto que representaba el café.

El profesor sonrió y dijo:
'Que bueno que lo preguntas... Sólo es para demostrarles, que no importa cuan ocupada tu vida pueda parecer, siempre hay lugar para un par de tazas de café con un amigo.'

Un conte

2008-09-24T15:02:00.001+02:00

El mestre sufí explicava una paràbola al final de cada classe, però els alumnes no sempre n'entenien el sentit...

-Mestre -va considerar un d'ells, una tarda-. Tu ens expliques els contes, però no ens n'expliques el significat...
-T'en demano perdó -es va disculpar el mestre-. Pemet-me que en senyal de rectificació, et convidi a un deliciós préssec.
-Gràcies mestre -va respondre afalagat el deixeble.
-Com a compliment, voldria pelar el préssec jo mateix. M'ho permets?
- Sí, moltes gràcies -va dir l'alumne.
-Com que tinc el ganivet a la mà, t'agradaria que el tallés a bocins perquè et sigui més fàcil menjar-te'l?
-M'encantaria... Però no voldria abusar de la teva generositat, mestre...
-No és cap abús si t'ho ofereixo jo. Només vull complarure't... Deixa'm que també el mastegui abans de donarte'l...
- No, mestre. No m'agradaria que ho fessis! -es va queixar; sorprès, el deixeble. El mestre va fer una pausa.
- Si us expliqués el sentit de cada conte, seria com donar-vos per menjar una fruita mastegada.

Jorge Bucay. De la saviesa sufí

2008-09-21T14:26:00.001+02:00

"Aprende a decir lo que sientes a la persona que te lo hizo sentir"
Anónimo

Una historia

2008-09-21T14:08:00.006+02:00

Una vez el pequeño niño fue a la escuela. Era muy pequeñito y la escuela muy

grande. Pero cuando el pequeño niño descubrió que podía ir a su
clase con sólo entrar por la puerta del frente, se sintió feliz.

Una mañana, estando el pequeño niño en la escuela, su maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
- Qué bueno- pensó el niño, a él le gustaba mucho dibujar, él podía hacer
muchas cosas: leones y tigres, gallinas y vacas, trenes y botes. Sacó
su caja de colores y comenzó a dibujar.

Pero la maestra dijo: - Esperen, no es hora de empezar, y ella esperó a que
todos estuvieran preparados.

- Ahora, dijo la maestra, vamos a dibujar flores.
- ¡Qué bueno! - pensó el niño, - me gusta mucho dibujar flores, y empezó a
dibujar preciosas flores con sus colores.

Pero la maestra dijo: - Esperen, yo les enseñaré cómo, y dibujó una flor
roja con un tallo verde. El pequeño miró la flor de la maestra y después
miró la suya, a él le gustaba más su flor que la de la maestra, pero no dijo
nada y comenzó a dibujar una flor roja con un tallo verde igual a la de su
maestra.

Otro día cuando el pequeño niño entraba a su clase, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer algo con barro.
- ¡Qué bueno! pensó el niño, me gusta mucho el barro. Él podía hacer muchas
cosas con el barro: serpientes y elefantes, ratones y muñecos, camiones y
carros y comenzó a estirar su bola de barro.

Pero la maestra dijo: - Esperen, no es hora de comenzar y luego esperó a que
todos estuvieran preparados.
- Ahora, dijo la maestra, vamos a dibujar un plato.
- ¡Qué bueno! pensó el niño. A mí me gusta mucho hacer platos y comenzó a
construir platos de distintas formas y tamaños.

Pero la maestra dijo: -Esperen, yo les enseñaré cómo y ella les enseñó a
todos cómo hacer un profundo plato. -Aquí tienen, dijo la maestra, ahora
pueden comenzar. El pequeño niño miró el plato de la maestra y después miró
el suyo. A él le gustaba más su plato, pero no dijo nada y comenzó a hacer
uno igual al de su maestra.

Y muy pronto el pequeño niño aprendió a esperar y mirar, a hacer cosas
iguales a las de su maestra y dejó de hacer cosas que surgían de sus propias
ideas.

Ocurrió que un día, su familia, se mudó a otra casa y el pequeño comenzó a
ir a otra escuela. En su primer día de clase, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
- Qué bueno pensó el pequeño niño y esperó que la maestra le dijera qué
hacer.

Pero la maestra no dijo nada, sólo caminaba dentro del salón. Cuando llegó
hasta el pequeño niño ella dijo:
- ¿No quieres empezar tu dibujo?
- Sí, dijo el pequeño ¿qué vamos a hacer?
- No sé hasta que tú no lo hagas, dijo la maestra.
- ¿Y cómo lo hago? - preguntó.
- Como tú quieras contestó.
- ¿Y de cualquier color?
- De cualquier color dijo la maestra. Si todos hacemos el mismo dibujo y
usamos los mismos colores, ¿cómo voy a saber cuál es cuál y quién lo hizo?
- Yo no sé, dijo el pequeño niño, y comenzó a dibujar una flor roja con el
tallo verde."

Anónimo

2008-09-21T10:09:00.003+02:00

"Los hombres nacen ignorantes, no estúpidos; son idiotizados por la educación"
Bertrand Russel