miércoles, 24 de septiembre de 2008

Un conte

El mestre sufí explicava una paràbola al final de cada classe, però els alumnes no sempre n'entenien el sentit...

-Mestre -va considerar un d'ells, una tarda-. Tu ens expliques els contes, però no ens n'expliques el significat...
-T'en demano perdó -es va disculpar el mestre-. Pemet-me que en senyal de rectificació, et convidi a un deliciós préssec.
-Gràcies mestre -va respondre afalagat el deixeble.
-Com a compliment, voldria pelar el préssec jo mateix. M'ho permets?
- Sí, moltes gràcies -va dir l'alumne.
-Com que tinc el ganivet a la mà, t'agradaria que el tallés a bocins perquè et sigui més fàcil menjar-te'l?
-M'encantaria... Però no voldria abusar de la teva generositat, mestre...
-No és cap abús si t'ho ofereixo jo. Només vull complarure't... Deixa'm que també el mastegui abans de donarte'l...
- No, mestre. No m'agradaria que ho fessis! -es va queixar; sorprès, el deixeble. El mestre va fer una pausa.
- Si us expliqués el sentit de cada conte, seria com donar-vos per menjar una fruita mastegada.

Jorge Bucay. De la saviesa sufí

No hay comentarios: